“El primer dia de la resta de la meva vida”, una frase que es diu, majoritàriament, el dia 1 de gener i que jo vaig dir-me diumenge, 15 de desembre… Sí, estic disposat a treure’m de sobre el menjar per menjar i avui he aconseguit un primer triomf… quan preparo l’esmorzar de l’Arnau sempre pico, sí, sempre. Avui però ha estat diferent, he agafat el fuet, he tallat uns quants talls per omplir-li l’entrepà, normalment, al final, faig un tall gros i patapam!, cap a la boca… però avui no i ho he celebrat, perquè suposo que ho he interioritzat prou per aconseguir no tenir-ne ganes.
Així doncs, després de tres anys de tractament pel colesterol alt, de trobar-me una placa de greix a l’aorta, d’estar medicat, suposadament de per vida, d’haver vist com la placa de greix de l’aorta desapareixia, però de no aconseguir aprimar-me, he dit “fins aquí!”. No passarà ni un dia més sense cuidar-me. I bona part de culpa és d’un conegut que estava en la mateixa situació i ho ha aconseguit amb un esforç brutal i unes quantes pautes senzilles i, aparentment, fàcils.
Doncs bé, per aconseguir-ho, també m’he proposat anar publicant aquí el seguiment, com a mínim setmanalment, per obligar-me a seguir el repte. Aniré publicant les sensacions, els triomfs i les derrotes. Si em seguiu i voleu comentar les publicacions, avanti.
I per començar, publico les dades amb les quals vaig començar ahir:
Això és el que vaig ingerir ahir, lògicament, no és tot exacte, però és una bona guia…
Aquí l’evolució del pes entre ahir i aquest matí…