Encenem la cuina

Avui engego l’apartat La meva cuina, tots aquests mesos de pandèmia coronavírica que hem passat i encara passem, m’han fet renéixer el meu gust per la cuina.

Acostumo a ser de triar un plat, buscar una recepta a internet que no em sembli una absoluta temeritat i fer-ne la meva versió… esperant un resultat prou satisfactori pels de casa, vaja, que amb què que s’ho mengin i els agradi en tinc prou. Si a més em feliciten, ja és un premi!

Doncs bé, aquest apartat l’aniré omplint de receptes versionades, amb la font d’on surt, receptes pròpies i, si us animeu, amb les que em demaneu.

Gaudiu-lo!

La petroquímica del Camp, 1a part

Aquest matí em trobo aquesta piulada:

Continue reading

Quan explicar l’homosexualitat ve rodat…

Tot seguit hi ha el fil que he publicat aquest matí a Twitter, però em sembla que, a partir d’ara, ho faré al revés, penjaré l’escrit al bloc i el compartiré després, així no hauré d’escurçar el text. Perquè de ben segur que alguna o algun us haureu quedat amb ganes de saber de quina pel·lícula parlava, oi? Continue reading

Acords, desacords i pujades de to

L’actualitat m’ha portat a escriure, cosa que faig menys del que en tindria ganes, però el ball de bastons que alguns poders fàctics han provocat dins la CUP m’han obligat a fer-ho. No pretenc res més que intentar donar la meva opinió sobre com s’ha arribat fins aquí i, si hi esteu d’acord, ajudar a desembolicar la situació que sembla que encara s’enroca més per moments. Continue reading

Ja som a la recta final

Estem a la recta final en l’organització del 9N i el TC ens l’ha tornat a impugnar
Cal fer d’aquesta cita un èxit rotund, per diversos motius:

  • Conèixer l’opinió de la ciutadania de la nostra part de país sobre com volem que es gestioni políticament.
  • Donar una lliçó de democràcia a l’estat espanyol i demostrar a la comunitat internacional, el poder de mobilització del nostre poble.

Però això només serà possible si el proper 9N anem a votar una gran quantitat de ciutadanes i ciutadans. Per això, tenint en compte que el procés s’ha dut a terme per internet i, que l’escletxa tecnològica encara és molt pronunciada, vaig decidir d’enviar als meus contactes un missatge amb una crida a ajudar les persones que no disposen d’internet o no la saben utilitzar per a que puguin saber on han d’anar a votar i que disposin de la seva papereta.
Aquest és el missatge:

“Hola,

queden pocs dies per la Consulta del 9N i queda molta feina per fer.
Cal arribar a tothom que no tingui internet, o no estigui habituat a utilitzar-lo per a que sàpiga a quin local de participació ha d’anar i que ho faci amb la papereta impresa de casa.
Cal que cadascú de nosaltres, habituats i habituades a utilitzar la xarxa, donem aquesta informació, com a mínim, a les persones més properes a nosaltres i, per extensió, a tothom que ho pugui necessitar.
Us adjunto un enllaç per descarregar amb un A4 en pdf amb tres paperetes preparat per imprimir i la pàgina d’on treure la informació dels locals de participació.

Full amb les paperetes de participació
On participar

Entre totes i tots farem d’aquest 9N un èxit de mobilització, només depèn de nosaltres.
Per això et demano que reenviïs aquest missatge a tothom que coneguis per a que arribi al màxim de persones possible.

Salut!”

L’aventura de ser pare …o mare

Porto l’Arnau a dormir, l’estiro al seu llit panxa amunt, li acarono la cara. Ell es gira, m’agafa la mà, cinc minuts i tanca els ulls. Vaig traient la mà a poc a poc, que no s’adoni; impossible, quan moc un sol mil·límetre torna a estrènyer ben fort la meva mà contra la seva cara.
Per fi, la meva mà llisca entre les seves, però la respiració és ràpida; xuma molt fort, encara està neguitós. Li poso la mà a l’esquena i, de cop i volta, la respiració es calma, deixa de xumar; definitivament, s’ha adormit.

La velocitat a la qual un nadó creix i es desenvolupa supera totes les previsions que podria haver fet abans del naixement de l’Arnau, però a poc a poc m’he anat adonant que aquesta velocitat pot ser controlada. No us espanteu! No em refereixo a aturar el creixement del nadó! Em refereixo a les possibles lamentacions que, amb el temps, poden aparèixer per haver-nos perdut la primera etapa i, per a mi de moment, la més important de la seva vida. Si he de definir amb una frase la tasca que ens toca fer tant als pares com les mares en aquesta etapa, crec jo, aquesta seria “Observa, desxifra i coneix quines són les necessitats que té el nadó en cada moment i, quan creguis que ho saps, li les satisfàs”. En el nostre cas, portar a la pràctica aquesta frase ha significat tenir un nadó tranquil i content durant gran part del dia, tot no és perfecte.

Segur que amb el temps tot canviarà i ens haurem d’anar adaptant als canvis, però el primer pas està fet i n’estic més que satisfet.

Una nova aventura…

Engego aquest bloc, espero que definitivament i regularment, per anar publicant les meves inquietuds, opinions i comentaris sobre l’actualitat i el que m’envolta.
Desitjo que si algú llegeix els articles i vols comentar el contingut, ho faci lliurement i m’ajudi a aprendre contínuament coses noves en això que en diem ‘vida’.

Gràcies per llegir-me!